Els xurros acabats de fer són una temptació, oi??? Mira que no sóc gens de fregits, però de tant en tant i sempre que sigui un lloc de confiança, una ració de xurros la gaudeixo com una nena petita. El problema és que on visc no hi ha cap cafeteria-granja d’aquestes on els preparen acompanyats d’una bona tassa de xocolata calenta. Però hi he posat remei, i aquest any, vaig demanar als reis mags una xurrera. Araaa sí!!! Amb tres ingredients i molt poc temps, tinc els xurros a punt per gaudir-los. Acabats de fer i ben calentons!!! MMmmm Eiii!!! I si són per esmorzar, menjar-los amb el pijama posat és tot un luxe!!!
Ingredients:
- 310 g d’aigua
- 200 g de farina de força, Santa Rita®
- 1 culleradeta de sal
- Oli de girasol (per fregir)
- Sucre (abundant)
- Xocolata a la tassa, per acompanyar el xurros (opcional)
Preparació:
- Posar l’aigua dins el got, escalfar 2 minuts, temperatura 100º i velocitat 1. (Si teniu el model Tm6 utilitzar el mode bullidor)
- Afegir la farina i la culleradeta de sal. Barrejar 30 segons a velocitat 2. Ha de quedar una massa compacta. Deixar reposar durant 10 minuts.
- Omplir la xurrera amb la massa i fregir els xurros en abundat oli ben calent, però sense que fumeji. Retirar els xurros sobre paper absorvent, per retirar l’excés d’oli.
- Servir calents i espolvorejats amb abundant sucre.
Nota: .-He llegit moltes vegades que hi ha gent que fent xurros l'oli els explota i això pot comportar un gran perill. A mi no m'han explotat mai, però no voldria que ningú fent xurros prengués mal, així que recomano molta precaució. .-La massa ha de quedar compacta i l'oli de fregir-los ha de ser un oli net i ben calent, però sense fumejar. És recomanable utilitzar un recipient fondo i que els xurros ballin dins i, anar-los girant perquè es daurin per igual de cada cantó. És molt recomanable utilitzar una xurrera, perquè aquesta, treu aire a la massa, evitant així que explotin en posar-los en contacte amb l'oli calent.
THERMOFACILIBO 
Consol!! Quina enveja que em fas!! N’estic ben «anaigada» (el mot enaiguada no m’agrada!). Justament per cap d’any em va passar això que comentes. Vaig voler-ne fer i em van explotar en l’oli. Encara tinc les seqüeles a la cara i sobretot a la mà. Què hi farem!!! De moment me’ls miro de lluny, encara els tinc respecte per tornar-ho a provar, però… Ja arribarà el dia, jejejeje.
Moltes gràcies per les teves receptes.
Una abraçada
Hola Núria,
Els xurros tenen això, normalment no es mengen gaire sovint, però de tant en tant, es gaudeixen moltíssim!!!! I ara amb el confinament em sembla que molts tenim el «mono» d’una bona de tassa de xocolata desfeta i xurros acabats de fer.
M’agrada molt que ens expliquis la teva experiència, ja que com dic en el post, havia llegit molt sobre això i ho trobo perillosíssim. Fixa’t, els reis em van portar la xurrera i la vaig estrenar uns dies després, aleshores, vaig penjar la foto a l’Instagram, però sense la recepta, em feia por que algú es pogués fer mal fent-la.
Després d’haver rebut molts missatges demanant-me la recepta, m’he decidit a posar-la, ja que l’he fet diverses vegades i cap cop m’ha explotat. De totes maneres, sempre ho faig amb molta precaució.
Es recomana molt utilitzar xurrera, perquè si es fa amb mànega pastissera, aquesta, no treu l’aire de la massa. També he llegit que afegir-hi una cullerada d’oli a la massa, ajuda a què això no passi, però jo no ho he provat, ja que a mi m’ha anat bé fent-ho amb els ingredients tal com em diu les instruccions de la xurrera. Però repeteixo, molta precaució i, si algú s’anima a fer xurros, no estaria de més indagar un xic per internet.
Agraeixo el teu comentari, la teva experiència pot servir a qui ho llegeixi.
Gràcies a tu per seguir-me!!!!