M’agrada variar les amanides i sempre aprofito per posar-hi ingredients de temporada. La d’ avui n’és un bon exemple és una amanida 100% de tardor.
Us explico; He utilitzat una base de quinoa i l’he acompanyada entre altres ingredients amb daus de moniato cuits al forn i magrana. Ho he amanit amb una salsa vinagreta de tomàquets secs i gingebre i l’he servida tèbia per donar-li encara més el toc tardorenc. Sigue leyendo
Avui he fet ous durs amb salsa verda, feia molt que no en preparava i això que són molt senzills i ràpids de fer. Els he acompanyat amb uns flams d’arròs blanc i ja he tingut el menú solucionat.
Una manera diferent de presentar arròs i ous. Sigue leyendo
Ahir vàrem fer la trobada anual amb una colla d’amics, aquest any se’ns ha endarrerit, ja que normalment la fem al setembre. Sempre és un dinar i agafem el segon torn del menjador per poder fer una bona sobretaula, d’aquesta manera els propietaris del restaurant on anem, també amics nostres, un cop han servit tots els dinars poden seure a taula amb nosaltres. Va ser una gran vetllada!!! I el millor de tot, és que aquest any hem decidit fer una altra trobada el mes de gener, això serà fantàstic. Sigue leyendo
Avui he fet aquests macarrons combinats amb verdura i mozzarella.
Personalment els trobo boníssims, amb tot el gust de les verdures i la textura de la mozzarella gairebé fosa. Mmm…M’encanten! Espero que vosaltres també!!!
Un plat saludable i molt complet per continuar la setmana amb força.💪
Ara que està de moda el fenomen food truck, m’hi apunto amb aquestes amanides dins de barquetes. Es preparen en un moment i són ideals per sopars informals. A casa ens agraden molt i de tant en tant en preparo, tot i que vaig variant l’amanida. L’últim cop que les vaig fer, va ser en un sopar amb amics i les vaig fer variades. És a dir, algunes barquetes farcides amb l’amanida d’avui i d’altres amb amanida de gambes, alvocat, kiwi…. Van ser un èxit. A més de fàcils i ràpides de preparar. Sigue leyendo
La recepta d’avui és la versió casolana del famós pastís de formatge del restaurant la Viña de Sant Sebastian, que està catalogat com un dels millors pastissos de formatge. Després de veure les crítiques tan bones que tenia, em vaig animar a fer-lo i…. ESPECTACULAR!!! No sé si està igual de bo que l’original, això no ho sabré a menys que vagi personalment al restaurant La Viña de Sant Sebastian a provar-lo. Però la veritat és que d’aspecte m’ha quedat molt semblant, i a casa, ha tingut tant d’èxit, que ja és la tercera vegada en poc dies que el preparo. Sigue leyendo
La baixada de temperatures d’aquests dies convida a enfornar alguna cosa dolça i acompanyar-la amb una bona tassa de xocolata calenta. I avui que és festiu, no m’he pogut resistir a fer aquest pa mexicà, “pan de muerto”. Un dolç molt típic a Mèxic durant la festivitat de Tots Sants, que simbolitza una calavera amb ossos.
Els que em seguiu, ja sabeu que m’agrada molt treballar masses, com també provar receptes d’altres cultures i llocs del món. Així que aprofitant que som Tot Sants, m’ha semblat perfecte tastar aquest pa. Tot i que el nom no m’agrada gaire, per no dins gens. Sigue leyendo
Aquest any he volgut fer els panellets diferents, tot i que he mantingut els de pinyons, aquests són un clàssic que no pot faltar, almenys a casa. La resta els he fet de vainilla amb xocolata, te matxa, maduixa i gingebre amb melmelada. A veure si puc sorprendre la família amb aquests panellets!!! 😉
Espero que us agradin!!
BONA CASTANYADA A TOTHOM!!!! Sigue leyendo
Pensant que fer pel dinar de Tots Sants, el meu marit m’ha dit; «Perquè no fas el risotto al cava?»
Fa temps que no en mengem i a tots ens agrada, així que m’ha semblat la idea perfecta. És un risotto melós i suau, però alhora molt contundent pensat per servir-lo en racions petites. És un plat diferent i el cava li dóna un caràcter molt festiu. Sigue leyendo
Avui és el tercer l’aniversari d’aquest blog i m’ha semblat bé celebrar-ho amb una recepta dolça. Com que la primera recepta que vaig penjar va ser la crema catalana, avui he pensat fer-ne una de la mateixa familia, però en aquesta ocasió he fet flam, això sí, un flam molt curiós, ja que va acompanyat de bescuit. I no barrejat no, sinó a capes i ben diferenciades, una de flam i una de bescuit. Sigue leyendo
