Konjac amb verdures

El Konjac és una planta nativa del sud-est asiàtic, coneguda també amb el nom de llengua del diable, pel color i la forma de la seva flor. Aquest tubercle és utilitzat des de fa segles a l’orient, i d’un temps cap aquí, s’ha començat a popularitzar en el món occidental. Si sou seguidors del “real food”, segur que heu vist als lineals dels supermercats bio o botigues de dietètica, unes presentacions de fideus, tallarines, arròs o fins i tot, làmines per a fer lasanyes, etiquetades amb nom de konjac glucomannan. Doncs bé!!! És la farina d’aquest tubercle barrejada amb aigua, després d’haver passat un procés de purificació. I així ho trobem a les botigues, convertit en una mena “pasta”, sense calories, que diuen ajuda a perdre pes i combatre l’envelliment. Anivellant els nivells de glucosa i colesterol a la sang i millorant el trànsit i la flora intestinal. Té com a reclam afegit, que és molt fàcil i ràpid de cuinar.

Sigue leyendo

Escalopes de porc amb pinya i salsa agredolça

Avui per dinar tenim menú oriental, he fet cuixa de porc amb pinya i salsa agredolça, una recepta de la plataforma cookidoo, molt fàcil i ràpida, d’aquelles de dit i fet. A casa ens agrada acompanyar aquest plat amb arròs blanc, queda boníssim!!! L’única recomanació, és que la carn sigui tendra, si no és així, quedarà dura i no serà el mateix. Jo l’he fet amb diferents tipus de carn, i si aquesta és tendra i melosa, l’èxit està assegurat.

L’altra recepta oriental que m’encanta i faig moltíssimes vegades és el porc agredoç, és la meva favorita. Jejeje.

Sigue leyendo

Pizza d’espinacs i mató

Les pizzes normalment agraden a tothom, suposo que en part, això es deu al fet que són molt versàtils. La cobertura té infinitat de possibilitats; Formatges, carns, bolets, verdures…… Que podem adaptar al nostre gust i necessitats. No sóc dietista, però crec que menjar pizza no ha d’estar renyit amb una dieta saludable, només cal buscar l’equilibri. Si m’equivoco em corregiu!!!!

Avui n’he fet una de les meves preferides, per fer-la, utilitzo massa de pizza casolana i li poso una cobertura d’espinacs i mató, a vegades, si en tinc (avui no en tenia), li afegeixo pinyons. La trobo boníssima!!!!

Sigue leyendo

Torrija de brioix caramel·litzada (de Martín Berasategui)

Avui us porto una manera diferent de preparar les clàssiques torradetes de Santa Teresa (torrijas), una versió que va entrar “a full” i per quedar-se, en el món de la gastronomia. Us explico; Són les famosíssimes “torrijas” del cuiner Martín Berasategui, unes postres que el cuiner va reinventar, convertint un clàssic de la Setmana Santa en una de les postres més aplaudides durant tot l’any.

El xef les prepara amb pa de brioix i en comptes de fregir-les, les caramel·litza, aconseguint així una textura supercruixent per fora, i sucosa i molt cremosa per dins. A més, d’increïblement aromàtica.

Sigue leyendo

Pastís de bacallà

El bacallà és el protagonista de moltes receptes de la cuina de Quaresma i de ben segur, aquests dies el podem trobar a moltes llars. Avui l’he cuinat d’una manera diferent, potser no tan tradicional, però igualment boníssima. Espero que us agradi!!!

Sigue leyendo

Alvocats farcits

Utilitzo molt els alvocats en la cuina del dia a dia; Ja sigui per untar la torrada del matí (amb la seva polpa aixafada), o afegir-lo tallat a làmines en power-bowls, amanides. O també tipus tàrtar, acompanyat de salmó (per a entrants d’àpats més festius), o com a farciment de wraps (en sopars ràpids)….. En fi, són molt versàtils i la llista seria molt llarga.

A vegades, com avui, em trobo que tinc alguna peça encara un xic verda, aleshores, la recepta d’avui és genial. Les peces que els falta un punt per la seva maduració, van perfecte cuinar uns minuts al forn, on maduren ràpid, ràpid, jejeje.

Sigue leyendo

Coca de recapte (o pizza)amb calçots, botifarra i salsa romesco

Holaaa!!!
Avui a Catalunya celebrem el dijous llarder o dijous gras, i la dita diu: “per dijous llarder botifarra menjaré“. Doncs a casa així ho farem, la menjarem, i l’acompanyarem amb calçots i salsa romesco. Tot al damunt d’una coca molt catalana, la coca de recapte.
La massa d’aquesta coca m’encanta!!! S’utilitza llard per fer-la, i aquest, li aporta un toc semblant a la pasta fullada que m’agrada molt. És una coca ràpida de fer, que no necessita llevats i que encaixa genial en la celebració d’aquesta tradició. De totes maneres, per si ho preferiu, també us deixo una versió d’aquesta recepta feta amb massa de pizza. Boníssima també!!!!

Sigue leyendo

Carxofes confitades amb crema de formatge Idiazábal

Mireu que vàrem dinar ahir, carxofes amb formatge Idiazábal, un plat que pel meu gust, és tot una delicatessen. La primera vegada que vaig veure aquesta combinació (carxofes i Idiazábal) va ser fullejant el llibre Tapas, de la cocina del Tickets de l’Albert Adrià. Un llibre que a cada pàgina és una veritable delicatessen. Però no em vaig atrevir amb aquest plat, fins que una companya “thermomixera”, l’Anna Colomé, en va fer una versió adaptada a thermomix. Fàcil de fer i amb un resultat impressionant!!!!

Si us agraden les carxofes i us agrada el formatge, us la recomano. Aprofiteu i gaudiu d’aquest plat ara que estem en plena temporada de carxofes.

Sigue leyendo

Pastissets Pantera Rosa

Aquests pastissets formen part dels records de tota una generació, oi?? A mi, com segurament a molts de vosaltres, em transporten directament a la meva infància, tant els pastissets, com els dibuixos animats en els quals estan inspirats.
Avui us ensenyo (amb el pas a pas en fotos) com fer-los en versió casolana, molt més saludables, ja que aquests no porten conservants, ni potenciadors de gust. Només pa de pessic (el mateix que faríem per fer un braç de gitano), un farcit suau de crema (que en el meu cas porta nata, formatge cremós i gerds frescos) i una cobertura de xocolata blanca… I voilà!!!….. Pastissets Pantera Rosa a punt per a gaudir-los.

Sigue leyendo

Xurros

Els xurros acabats de fer són una temptació, oi??? Mira que no sóc gens de fregits, però de tant en tant i sempre que sigui un lloc de confiança, una ració de xurros la gaudeixo com una nena petita. El problema és que on visc no hi ha cap cafeteria-granja d’aquestes on els preparen acompanyats d’una bona tassa de xocolata calenta. Però hi he posat remei, i aquest any, vaig demanar als reis mags una xurrera. Araaa sí!!! Amb tres ingredients i molt poc temps, tinc els xurros a punt per gaudir-los. Acabats de fer i ben calentons!!! MMmmm Eiii!!! I si són per esmorzar, menjar-los amb el pijama posat és tot un luxe!!!

Sigue leyendo