Ahir al vespre vaig preparar aquest còctel de peix i marisc per tenir-lo avui per dinar. És una recepta senzillíssima, això sí, un xic entretinguda perquè s’han d’anar trossejant tots els ingredients. Però el resultat….. Val moooolt, moooolt la pena. Us ho asseguro!!!!
Seguir leyendo
Avui us porto la recepta de la coca de recapte. Una coca salada típica de la nostra terra, Catalunya. Senzilla de fer i boníssima!!
S’elabora amb una massa fina recoberta de verdures escalivades: normalment pebrots, ceba i albergínies, i al damunt d’aquestes s’hi pot afegir anxoves o arengades. De totes maneres no és una recepta fixa, en aquesta coca si pot afegir qualsevol aliment que tinguem a mà, d’aquí el seu nom: recapte. Originàriament era una coca per «arreplegar» (recaptar) els aliments que hi havia al rebost en aquell moment. Per tant, és habitual fer servir altres verdures i fins i tot embotit (botifarra), bolets, tonyina, olives….. Una coca amb moltes variants, que tant es pot menjar freda com calenta.
Avui he preparat el bacallà confitat a l’ajoarriero que ens menjarem el divendres. Els guisats ens agraden més preparats el dia abans i aquest no és una excepció. Acabat de fer està boníssim….. però l’endemà…. està espectacular!
Aquesta vegada ens el menjarem com a segon plat, però en alguna ocasió l’he posat com a entrant, servit en recipients individuals. També queda boníssim dins de volavants.
Seguir leyendo
Demà arriben els Reis d’Orient i nosaltres ja estem a punt per anar a esperar-los. Normalment és una nit molt freda i sempre acabo glaçada. Quan arribo a casa, el que em ve més de gust és alguna crema o sopa ben calentona, per refer el cos.
La sopa d’arròs amb gambes i cloïsses és perfecta per fer entrar el cos en calor. A més, està boníssima i es pot preparar amb antelació, que també és important.
Espero que us agradi i que tingueu uns molt bons reis!!!! Seguir leyendo
Ja tinc tot gairebé a punt per al sopar de nadal, només he deixat un parell d’aperitius per fer-los demà a la tarda, i un, serà aquest de salmó amb alvocat. És un entrant que ens agrada i repeteixo en més d’una ocasió, perquè és fàcil i ràpid de fer i té l’avantatge que puc ajustar les proporcions dels ingredients sense cap complicació, per fer més o menys quantitat depenent del nombre de comensals.
Seguir leyendo
Pensant que fer pel dinar de Tots Sants, el meu marit m’ha dit; «Perquè no fas el risotto al cava?»
Fa temps que no en mengem i a tots ens agrada, així que m’ha semblat la idea perfecta. És un risotto melós i suau, però alhora molt contundent pensat per servir-lo en racions petites. És un plat diferent i el cava li dóna un caràcter molt festiu. Seguir leyendo
Ha arribat la tardor, però encara vénen més de gust les amanides que els plats contundents de cullera. L’amanida d’avui és ideal per aquesta època de l’any, ja que les patates estan cuites al forn, i a l’estiu, engegar el forn més de 15 minuts és impensable, almenys a casa meva. Ja fa prou calor, no cal augmentar més graus la temperatura. Jeje Seguir leyendo
Upsss!! Avui m’ha fallat la càmera de fotos i he hagut de fer la foto amb el mòbil. Sort que ha sigut un ensurt i no hauré de canviar la càmera.
Va, us explico el menú que he fet avui, senzill i ben ràpid que és temps de vacances 😉
És un plat únic; Salmó a la «papillote», cuit al vapor i acompanyat de cuscús. Seguir leyendo
El tabulé, és una amanida pròpia de l’Orient Mitjà, és molt refrescant i resulta ideal per incloure-la als menús els dies calorosos de l’any. Normalment es prepara amb cuscús, i si afegeixen hortalisses tallades petites; ceba, tomàquet, pebrot, cogombre… I herbes aromàtiques, també tallades ben fines; julivert, menta…. Tot plegat, amanit amb suc de llimona, oli, sal i pebre. Seguir leyendo
El tofu és un aliment d’origen asiàtic i molt emprat en la cuina oriental. Aquí és molt conegut en l’àmbit vegà i vegetarià, per ser un aliment amb un alt valor proteic i que resulta una excel·lent alternativa a la carn. Aquest aliment de proteïna vegetal, aporta ferro, és una excel·lent font de calci, té poca grassa i és baix en calories. Per això, no és d’estranyar, que cada vegada té més adeptes fora dels entorns vegans i vegetarians. Com és el meu cas, fa uns anys ni tan sols el coneixia, ara però, l’incloc sovint als meus menús diaris. Seguir leyendo
THERMOFACILIBO 