Ahir amb el meu marit vàrem anar a visitar uns amics que recentment han tingut una bessonada. Un nen i una nena preciosos…. I tan petitons!!… Ja no me’n recordava de quan els meus fills eren així. 🙂 La qüestió és que vàrem arribar tard a casa i tampoc amb molta gana perquè ja havíem fet un bon berenar, però els que sí que tenien gana eren els meus fills. L’un venia d’entrenament i l’altre, que actualment viu a Barcelona, acabava d’arribar per passar el cap de setmana amb nosaltres. Així que em vaig decidir per aquest sopar tan clàssic, però també tan senzill i ràpid de fer. Les oblees o «empanadilles» d’ou i tonyina.