Coneixeu la tartiflette savoyarde?? És una recepta típica de la regió de Saboya (França). Consisteix a fer capes de patates, ceba, bacó, nata (o crêmè fraîche) i formatge Reblochon (un formatge típic de la zona) gratinat al forn. Queden unes patates gratinades espectaculars!!!! Avui les he fet per dinar, us explico com.
Al blog tinc diferents pastissos de poma publicats, alguns des de fa anys, així i tot, en les estadístiques internes sempre em surten com a entrades molt visitades. Deu ser que els pastissos de poma són dels més elaborats a les cuines casolanes. Jejeje Avui us porto una versió del pastís feta per a presentació individual, és a dir, servida dins de gotets. Ja us he comentat en alguna ocasió que les postres en gotets m’encanten, a part de pràctiques a l’hora de servir, visualment les trobo molt atractives. Aquests gotets porten una base de galetes de canyella (napolitanes) i capes alternades de compota de poma i nata de iogurt. Una reinterpretació del popular pastís molt fàcil i ràpida de fer. Espero us agradi!!!
El bacallà és el protagonista de moltes receptes de la cuina de Quaresma i de ben segur, aquests dies el podem trobar a moltes llars. Avui l’he cuinat d’una manera diferent, potser no tan tradicional, però igualment boníssima. Espero que us agradi!!!
Continuo la setmana amb receptes enfocades als àpats de Nadal. Avui us porto uns ous farcits d’una beixamel enriquida amb peix i verdura, genials per servir d’entrant o aperitiu. És una recepta fàcil que es pot preparar amb antelació i que admet moltes variants.
Molts dies, durant les vacances, a casa només sopem el meu marit i jo, aleshores, preparo receptes de dues racions, com la d’avui.
A l’estiu ens agraden sopars lleugers i refrescants i els flams de pernil que he fet avui reuneixen aquestes condicions. Acompanyats d’una amanida, ja tenim el sopar enllestit.
Viatjar és un altre dels meus grans hobbies i molts anys és durant el mes de maig que aprofito per fer alguna escapada. Aquest any amb l’estat d’alarma tot ha quedat ajornat, però tot anirà bé, i un altre dia serà. Mentrestant, avui per berenar he preparat un baklava, pastís típic turc, i he tret de l’armari el joc de te que veieu a la foto. Unes peces que em van encantar i que vaig comprar en una d’aquestes escapades. Sempre m’enamoro de totes les «relíquies».Jejeje.
Divendres Sant…..A casa, es fa estrany, però hi som tots i això és el més important!!!! Així que m’he dedicat a fer un berenar de luxe, xuixos.
El Xuixo és un dolç típic gironí que el podem trobar gairebé a totes les fleques i pastisseries, i fins i tot, alguns restaurants el tenen a les cartes de les postres. En aquest últim cas l’he vist servit tebi i acompanyat amb una bola de gelat. Impressionant!!!
Avui aquest carrot cake ha sigut l’escollit per celebrar l’aniversari del meu marit. Un aniversari diferent aquests dies de confinament!!! Mentre preparava el pastís, se m’ha ocorregut que un bescuit tan impressionant com aquest, pot ser la mona ideal, ara que s’acosta la Pasqua. Només cal afegir-hi algunes plomes i un parell d’ous de xocolata… I voilà!!! Ja tenim mona. Què me’n dieu??
El carrot cake és un bescuit amb un sabor únic i molt particular, gràcies a la barreja d’espècies que porta. Té una textura humida, sucosa i molt agradable al paladar. Aquest bescuit, normalment va coronat, i/o farcit, amb un froosting de formatge d’allò més cremós, transformant-se així en un pastís que enamora a qui el tasta. Es troba a les cartes de molts restaurants, i potser, és un dels pastissos més preparats de manera casolana a les llars d’arreu. No és estrany que sigui tan popular: pel meu gust, té una ben merescuda fama mundial.
La pasta és un aliment bàsic en la dieta mediterrània que consumit de manera adequada és perfecte per a formar part de menús sans i equilibrats. Agrada a petits i grans, als que volen una cuina fàcil i ràpida, és a dir, una cuina sense complicacions, però també als que gaudeixen de la cuina i la converteixen en plats gurmets capaços de satisfer els paladars més exigents. A més, és tan versàtil i admet tantes variants, que sempre podem sorprendre amb un simple plat de pasta.
M’agrada la tardor i, com ja he dit en altres ocasions, cuinar ingredients propis d’aquesta estació. Castanyes, moniatos, bolets, codonys, carbasses, són els meus aliats en aquesta època. A part d’això, també m’agrada decorar la casa amb teles de textures i tons més càlids i aprofitar per començar a gaudir del caliu que dóna la llar de foc……..Ahhhh!!! I una de les coses que més m’agrada, és la castanyada, i poder-la celebrar envoltada de la meva gent.